CONEIXEM-NOS

LES  PLANES  D'HOSTOLES

Llegim en el llibre LES PLANES D’HOSTOLES, Mapa, Imatges i apunts històrics escrit per J. Campistol, J. Canal i M. Soler:

“La Vall d' Hostoles on es troba el terme planenc, és una vall rectilínia, de direcció nord-est/sud-est, drenada pel riu Brugent, afluent per l´esquerra de la conca mitjana del riu Ter.

Tot el territori del municipi de les Planes d'Hostoles, a l' extrem meridional de la Garrotxa queda comprès entre els 260 m i els 1150 m d' altitud, és a dir, dins del domini de la muntanya olositànica.

Té una superfície de 3698 ha. i comprèn, a part del nucli urbà de les Planes, els pobles de Cogolls, les Encies i el llogarret de Sant Pere Sacosta. Limita pel N i NO amb els termes de Sant Feliu de Pallerols i Rupit-Pruit, pel N i NE amb el de Sant Aniol de Finestres, pel S i SE amb el municipi d´Amer i per S i SO amb el de Susqueda. 

Dins del terme planenc es poden distingir dos sectors ben diferenciats: a la riba dreta del Brugent, més enllà del nucli urbà de les Planes, situat a 370 m d'altitud, s' enfila abrupte el vessant de la serra del Puig del Moro, limitada pels espadats calcaris que, poc més enllà configuren l´altiva cinglera del Far; a la riba esquerra, per contra, el relleu muntanyenc és més esgraonat i amb valls més suaus com la vall de Cogolls, limitada a l´est per la serra de les Medes, contrafort meridional de la serra de Finestres, que assoleix els 884 m d'altitud. La capçalera de la vall d' Aiguavella o de Vallac queda també dins del terme planenc, igual com la vall del torrent del Clot de les Banyes, el qual drena la petita conca presidida pel llogarret de les Encies i corre engorjada entre la Serra Pelada i la d´Oliveres, separant el municipi dels d´Amer i de Sant Aniol de Finestres a llevant”.

EL  RIU  BRUGENT

El riu al que quasi tothom anomena riu Brugent, en travesar els terme municipal de sant Feliu de Pallerols i fins arribar al final del de les Planes, rep per la dreta les aigües del torrent de Rocalba, unió dels de la font dels Àngels i Fontanil; les de la font Perera, les del Sesquer, les del Duràn o del barranc que fa partió entre les Planes i sant Feliu de Pallerols; les del bosc de l’Àngel, LLameca, Xuriguera i font Fresca que fa partió amb Amer. Per l’esquerra ho fan el torrent de Vallac, la riera de Cogolls juntament amb la de les Encies i el torrent de Rastell o del Clot de les Banyes que limita amb Amer.

Podem considerar, doncs, que el riu Brugent és l’eix de la vall d’Hostoles fins arribar a la comarca de la Selva.

Veient el plànol esquemàtic del recorregut del riu, torrents i rieres, fàcilment podrem entendre que els llits basàltics que els formen són les conseqüències de les erupcions dels volcans de Fontpobra i Tià, que hi arribaren a través de la riera de Sant Iscle, de les dels volcants del Traiter baixant per el torrent del Vallac i les dels volcans sant Marc i Puig Roig, situats molt a prop del riu.

JO

A la nostra estimada Catalunya i en especial a la Garrotxa, no tothom es cridat pel seu nom de pila. Així veiem que els Franciscos son coneguts com Quicos, Pacos, Ciscos o Cisquets; els Ramons con Mons; els Joseps com Peps, Pepets o Jeps; els Antons com Tonis o Antonets; els Lluïsos com Llisos; els Peres com Perets o Pericos; els Joans com Nans, Jans, Janets o Janots etc.

I aquest últim cas és el que m’afecta a mi. Els meus avis, en Jan de l’aspi i la Margarida de can Mau, em van imposar en el meu bateig el nom de Joan, però en fer-me gran i en edat escolar tothom em coneixia com en Jan Arnau. Per anar al col·legi portava el sarró o la cartera de cuir penjada a l’esquena amb una corretja i algun graciós, l’Àngel Monteis concretament, em va rebatejar amb el motiu “d’ermità de Santa Afra” fent referència al cuidador del santuari proper a Sant Gregori que passejava a la santa dintre una caixeta de fusta aguantada al coll per una corretja i a cavall de la seva vetusta bicicleta.

En retirar-me de la vida laboral i amb ganes d’escriure sobre el riu Brugent i el meu poble, cosa que fins el moment no havia pogut fer, vaig buscar un pseudònim que em deslligués un xic del meu nom i cognom però que em mantingués unit als records del lloc on vaig néixer i em vaig fer adolescent. Pensant que els que això feien anys enrere se’ls anomenava trobadors sempre lligats a les seves arrels, va sortir el nom de Janot d’Hostoles que barrejava una variació del meu nom amb un lloc ben estimat per mi: la vall d’Hostoles.

Dons ja ens coneixem i a partir d’aquest punt podreu entrar a tot allò que he escrit, investigat o cantat. Espero us agradi.