ALTRES POEMES
A
partir d’aquí trobareu algunes de
les coses escrites en vers però ja amb
una mica més d’extensió. D’altres també en vers però amb un color de romanço o
conte estan a la secció de Romanços. Voldria fer menció especial a les petites
estrofes dedicades a cada gorg del riu Brugent o paratges de Cogolls.
Podreu llegir:
Així neix un riu
Cançó de bressol
Cançoneta per a quatre veus i un flaviol
Casament dels gegants de les Planes
Els núvols verds
Els xiulets de l'AVE
L'alcalde ha perdut la vara
Escala d'aigua
La font dels enamorats
La llúdriga
La riera de Cogolls
Missatge del patge reial
Aquell any 59
Petons d'ocell
El riu i la font
Rosa dels vents
Tosques, tosquets i tosquetes
AIXI NEIX UN RIU
Quan la primavera arriba
i el cel té un color blau viu
és
l’hora de passejar-se
sota
els grans verns i quedar-se
contemplant
el nostre riu
Ens
parlarà d’anys enrere
de
barbs, llúdrigues i anguiles
que
dintre els caus s’amagaven
i fent
saltirons trencaven
les
seves aigües tranqui-les
I si un dia no em trobeu
busqueu-me
bé a la muntanya
o al
costat del nostre riu
que
amb un cant suau i joliu
els
prats de més avall banya
En el
riu, a bon segur
estaré
voltat de branques
amb la
canya de pescar
a la
mà, i el peix cercar
en mig
de les blaves aigües
O més
amunt, riu enllà
gaudint un bonic paisatge.
amb un
paper a la mà,
un
llàpis i així plasmar
les
sensacions del paratge
Es
molt fácil fer ressò
del
gran cor que l’aigua té
Cal
tan sols mirar....mirar...
ficars-hi a dins i esbrinar
cap on marxa i des d’on vé
I si
un dia aconsegueixo
amb l’aigua i els rocs parlar
els hi
contaré una història
que
guardo bé a la memoria
i que
es fàcil d’explicar
Els hi
contaré aquell conte
que
anys enrera, no se quants,
una
font fresca hi havia
que en
despertar en neixre el dia
va
descobrir els seus encants
I cansada de brollar
volgué conèixer altres terres
Rodolà torrent avall
i amb cansanci i molt treball
visità les nostres serres
En
arribar a la cinglera
d’una
roca es va prendar;
era
tan bonic el lloc
que
amb treball i poc a poc
feu el
niu, i es va aturar
Als
rocams que l’envoltaven
confessà
de sobte un dia:
sóc
feliç, em quedo aquí
i aquí
també vull morir
He
trobat el que volia
M’he
convertit en un gorg
tot i éssent tan petiteta
i avui passant-hi
et somriu:
Ara ja
tinc nom et diu
tot
fen-te mitja rialleta
Riu
Brugent és el meu nom
nasqué sota una figuera.
La
meva aigua portarà
els
colors , el tarannà
i els olors de la falguera
Reposaré
del cansanci
quan
el riu Ter trobaré.
He
arribat al meu destí
i una
cosa t’haig de dir:
Les
Planes, t’estimaré !
CANÇÓ DE BRESSOL
CANÇÓ DE BRESSOL
DAVANT EL PESSEBRE
A LES PLANES
Fes la nona nona
que jo et canto ara
mentrestant et vetllen
el pare i la mare,
fes nones reiet.
Fes la nona nona
fes la nona non
que la nona nona
vetllarà el teu son
A la font de l’Àngel
la mula i el bou
amb l’alè t’escalfen
perquè neva i plou
Del Brugent fresca aigua
és un blau paper
i la neu farina
sobre un cirerer.
Del Castell d’Hostoles
els Reis van baixant
i al cel una estrella
els va il·luminant
Porten or i mirra
i pilons d’encens
i moltes joguines
per fer jugar als nens
Al Monticalvari
dormen els pastors
cuidant les ovelles
amb samarra i gos
L’Àngel els hi anuncia
la gran novetat
que dins un estable
fill de Déu és nat
Al gorg de la Plana
rentadora hi ha
que amb
la picadora
roba hi va a rentar
Al gorg de can Poeti
hi ha un vell pescador
que de barbs i anguiles
ha omplert el sarró
De dalt la roureda
del Llover al racó
un carboner baixa
amb pala i rascló
Als fogons de casa
cremarà el carbó
escalfant la sopa
rostit i capó
Baixant les Encies
dintre un paneró
la
pagesa porta
la mel i el mató
De Cogolls un altre
du peres d’hivern
també nous i olives
per oferir al nen.
Al pla de les Moles
gairebé amagat
una figureta
sembla treure el cap
Porta barretina
i a la ma un paper
a l’altre les calces;
és el caganer.
Al pla de l’Olmera
van filant el lli
per fer la camisa
de l’Infant diví
Amb aspi i
filosa
el fil van trenant
per fer unes calces
a Jesús infant.
I les figuretes
juntament amb mi
et cantem la nana
per fer-te dormir
fes nones reiet
Fes la nona nona
fes la nona non
que tots amb la nona
vetllarem
el son
CANÇONETA PER A QUATRE
VEUS I UN FLAVIOL
Dedicada al roure de la Clota i musicada
per Jesús Bosch
Entre el fullatge
d'un verd brancatge
en caure el sol
un infant mira
com hi refila
un rossinyol.
Baixa de l'arbre,
deixa les branques,
rossinyolet.
Si tu volguessis
casa et daria
que aquí fa fred.
No vull la casa
que em donaries,
ja tinc un niu.
El sol l'envolta
i el vent m'escolta
hivern i estiu.
La teva casa
d'or la faria,
rossinyolet,
i un jaç d'herbeta
neta i fresqueta
pel teu niuet.
D'herba no en falta
al llit de casa,
jaça ja en tinc.
No vull la seda
que és suau però freda,
per això no vinc.
A casa meva
t'acolliria,
rossinyolet.
De blanca llana
manta et faria
pel teu llitet.
La llarga ploma
que color em dona
manta és per a mi
i a les vesprades
d'hivern glaçades
em fa dormir.
La teva casa
no vull robar-te
l'infant li diu.
Sobre les branques
amb plomes blanques
fes el teu niu.
L'infant se'l mira
i un petó tira
al rossinyol
que alegre canta,
refila, salta
i empren el vol.
CASAMENT DELS GEGANTS
DE LES PLANES
Eiiii............. vilatans de Les Planes !
no sentiu
amb quin clamor
tot voleiant molt ufanes
avui toquen les campanes
amb un clam eixordador ?
Fa vint-i-cinc anys que esperen
la nova poder anunciar
cantant que en Jordi i la Nuri
- ella guapa i ell molt murri -
per fi se’ns
volen casar
Alguns diran que ja és hora
de firmar algun paper
ja que la gent mal pensada
ha dit alguna vegada
i allà baix què hi deuen fer ?
Fa vint-i-cinc anys que viuen
el un de l’altre al costat
fent vida de matrimoni
i l’estació és testimoni
de lo bé que s’ho han passat
Avui que a casori toquen
i estreneu un nou estat
tots voldríem desitjar-vos
molts anys per poder estimar-vos
i molta felicitat
I si d’aquí a nou mesos
ens doneu un gegantet
perquè el bressoli la mare
prometem a partir d’ara
regalar-vos el llitet
I si no hi ha descendència
o no n’esteu convençuts
per a fer-vos companyia
tindreu sempre, nit i dia
els nostres deu cabeçuts
ELS NÚVOLS VERDS
Treball guardonat amb el Primer Premi
del Concurs Sant Jordi d'Olot a l'any 2009.
Àngel Girona el va musicar i estrenar
en el decurs de la 6ª edició
de les Planes 1922
Treball guardonat amb el Primer Premi
del Concurs Sant Jordi d'Olot a l'any 2009.
Àngel Girona el va musicar i estrenar
en el decurs de la 6ª edició
de les Planes 1922
Santa Magdalena plora,
Olletes està de dol,
Vall d’en Bas justícia implora
d’Hostalets fins al Mallol
I és que la gran mossegada
que baix a la penya han fet
testimoni és ja per sempre
de formigó i mala llet.
Però no ploris muntanya;
els teus cims son goig per mi
encara que el cor m’obligui
a no obrir els ulls fins mig camí
Quan a dalt, tot festejant-te
no miri
a baix per recel
veuré els camps que encara hi queden
en el gran mirall del cel
Veuré també que els grans núvols,
cap allà on la llum es perd
per pintar de verd la terra
també es van tenyint de verd
I quan la boira enganxosa
el verds cims hagi llepat
quedaran verdes les pedres,
pel verd que a baix han robat
ELS XIULETS DE L’AVE
ELS XIULETS DE L’AVE
Dedicat a Isabel Expósito
Inspirada en una tonada
que ella em va cantar
Allà a “Madrit” els del PSOE
van prometre a la nació
que farien un programa
per la modernització.
I van dir que a Catalunya
ens darien l’Estatut
aplicant-hi si fes falta
la dita llei de l’embut.
També ens van dir sens pensar-ho
que amb tres anys a tot tardar
l’AVE
fins a la Junquera
ens farien arribar
I ara que n’han passat cinc
i al pas que les obres van
potser dintre tres o quatre
a Girona arribaran
Per veure si tot funciona
Magdalena viatjà
- Magdalena és la Ministra
“ ni partía ni doblá”-
i en no treure’n l’aigua clara
disculpes es va inventar
dient que és nostra la culpa
per no saber treballar
I va tenir la gran barra
de tornar a dir-nos que no
de tot el que reclamàvem
des de l’any de la picor.
I molt sola va trobar-se
ja que les autoritats
per evitar que els xiulessin
es feien els desmenjats.
Quan la Ministra va veure
tots aquells galifardeus
va dir: “yo
de aqui me largo
y cojeré el AVE en Reus”
però quan s’hi acostava
i quasi a punt d’arribar
va sentir que tot el públic
la començava a xiular.
“Coño con los
catalanes
no saben más que
silbar.
Haré como hacen ellos
cuando es hora de
pagar”.
Però compte, que el maquinista
que era fill de català,
en arribar la Ministra
també el tren va fer xiular.
Emprengueren la tornada
i mirant a tort i a dret
donà ordre al maquinista
que no fes cap més xiulet
i per Lleida i Saragossa
sense parar ni un moment
el tren molt ràpid passava
tan ràpid com ho fa el vent.
I quan va arribar a “Madrit”
se’n va anar al Parlament
i els va dir:”de donde vengo
todo va la mar de
bien”
i que de
Catalunya
els hi duia regalets:
botifarra catalana
i un AVE ple de xiulets
L’ALCALDE HA PERDUTLA VARA
L’ALCALDE HA PERDUT
És un poble entre muntanyes
clavat al mig de la vall
i al que el riu Brugent voltant-lo
quasi quasi
amanyagant-lo
li serveix com un mirall.
Les Planes té una història
de novella creació
però enrere caldrà mirar-hi
i amb el pensament tornar-hi
fins els
anys de la picor
Fins el mil vuit-cents setanta
li tocava el voraviu
no comptar com municipi
ja que des d’un bon principi
depenen
de Sant Feliu
Les Planes amb les Encies
i Cogolls conjuntament
van esdevenir un bon dia
un poble de pagesia
i municipi independent
Era el final d’una etapa
d’un llarg procés enutjós
però es tingué la independència
amb feina i molta paciència
el mil vuit-cents setanta dos
Des de llavores fins ara
molts alcaldes han passat
que vara amb cordó portaven
per demostrar que manaven
i símbol d’autoritat
Però com per art de màgia
la vara s’ha extraviat:
han revisat calaixeres
armaris, caixes, paneres
i la vara no han trobat
I en nomenar nou alcalde
quelcom s’haurà de donar
al “quefe” del consistori
que sigui símbol notori
de que és ell qui ha de manar
Al final de molt pensar-ho
han trobat la solució:
Un pin senyal de qui mana
que es clava a l’americana
pesa poc i fa menys por
I com si això fos un compte
et diré per posar el “fin”:
El que altres fan amb la vara
ho hauràs de fer per la cara
i rematar-ho amb el pin.
I si els antics alcaldes
duien la vara a la ma,
amb el pin i sense vara
bon mandat et vol dir ara
un dels que no et va votar
Ja que nascut a les Planes
quaranta anys fa que no hi és
i ara ja vota a Girona,
besa el cul de la lleona
però
és nyerro com el que més
ESCALA D’AIGUA
En sortir de la foscor
en un gran somriure esclates
i baixes fent saltirons
i baixes fent saltirons
convertin-te en escalons
d’aigua clara entre les mates.
La teva aigua fa ressó
a les parets del saltant
i a l’arbre un bell rossinyol
espera per prendre el vol
veure-t passar tot xiulant
Amb els braços amanyagues
els troncs en anar passant
els troncs en anar passant
i
recobrint-los de molsa
vida els dons, vida tan dolça
que en veu baixa van cantant:
Salta encisera
ves fent drecera
sense desdir.
L’escuma blanca
marca la meta
del teu destí
LA FONT
DELS ENAMORATS
La gent com cal de Les Planes
el racó han engalanat
hi han posat bancs i baranes
i han recuperat el prat
La font han reconstruït
ara tan sols l’aigua hi falta
i jo m’adormo somiant
i la veig de nou brollant
cau que cau..salta que salta
A les aigües es capbussen
jugant a cuit i amagar
i la pell enlluenteixen
mentre amb els troncs teixeixen
els fonaments de la llar
Àngel Girona va musicar aquest poema
i el va cantar en el decurs de la 4ª edició
de les Planes 1922
L’aigua freda volta i salta
barrejant-se amb els matolls
rega, brinca plora i baixa
la riera de Cogolls
- Cap on vas, d’on vens, què busques ?
pregunta un vern en passar
- Vinc dels cims i busco calma
i fent un petó a la balma
arribar-me fins el mar.
Què faràs en arribar-hi
tota sola al mig del mar ?
- Ploraré aigua salada
i d’enyor emmetzinada
dormiré mirant el Far.
- I recordaré les Medes
el castell, ca l’Escloper
sant Pelegrí i les laves
que semblen negroses baves
dels dos volcans del Traiter.
L'església de sant Cristòfol
Plabuscàs i Puig Alder
el vell roure de la Clota
el vell roure la la Clota
cova de l'avellaner
I el molinot de la Pruenca
el saltant del Fontanil
el gorg del molí dels Murris
el gorg del molí dels Murris
gorga de sant Pelegrí
On fa molts anys hi campaven
els barbs i bagres
saltant
i sota els rocs i
arrels velles
els crancs i truites
novelles
s'ho miraven tot
jugant
I el molí de Vilamala
i el riu Brugent com veí
recordarà l’aigua freda
d’aquell rierol on neda
un bell arc de sant Martí
L’aigua freda volta i salta
barrejant-se amb els matolls
rega, brinca plora i baixa
la riera de Cogolls
MISSATGE DEL PATGE REIAL
ALS INFANTS DE GIRONA
Nens i nenes de Girona
els tres reis m’han enviat
per recollir-ne les cartes
i veure si heu fet bondat.
Però no us penseu que sols ara
miren si us heu portat bé,
hi ha tres estels que vigilen
què heu
fet o heu deixat de fer
L’un és a dalt les Pedreres
l’altre al cims de Sant Martí
l’altre sobre Rocacorba
que es diu estel del matí
I puntualment cada dia
i quan va sortint el sol
un colom porta el missatge
fins a Orient en ràpid vol
I per això saben ara
que n’hi ha hagut de tots colors,
bons nens i nenes i altres
dolents com la carn de gos
Pels primers porten joguines,
n’hi ha moltes, Déu n’hi do,
pels segons si és que no canvien
un sac ben ple de carbó
Però com que son molt bons homes
els nostres reis d’Orient
faran com que no s’ho miren
allò que heu fet malament
Però volen que a partir d’ara
feu promesa tots plegats
de creure al pare i la mare
i al Col·legi ser aplicats
Perquè si no les estrelles
als tres reis ho xerraran
i l’any que ve trenta sàrries
de negre carbó us duran
Pels vostres pares i mares
avis, oncles, germans grans
portaran
salut i feina
com volen els governants.
Pau al mon i fora guerres,
fora enveges i terrors
que no es jutgi per la parla
ni que es jutgi pels colors
I ara me’n vaig ben depresa,
ràpit tal com ho fa el vent
I us diu adéu aquest patge
Que ha vingut des d’Orient.
AQUELL
ANY CINQUANTA NOU
Celebrant les Noces d'Or de Josep i Pima
Aviat farà mig segle,
és a dir, ja cinquanta anys
que mudat i tot suant
tot cofoi jo caminava
pel camí que rost pujava
fins els cims de Masjoan
A la ma un ramet portava
que Josep el meu germà
a la
Pima li entregava
per dir-li que l'esperava
per a poder-se casar
Fa molt temps però hi ha coses
que els anys no fan oblidar
i ara passats ja cinquanta
fent com el que per baix canta
permeteu-me recordar
Al Vilarot m'esperava
com Deessa d'antic cant.
Talment semblava poncella
d'un roser, la rosa bella
que Josep està esperant
Vaig llegir sense parar-me
quatre mots sense rimar
i que avui fent-ne memòria
amb plena festa i eufòria
em plau tornar a recitar
“Pima, d'en Josep et porto
aquest ram tan exquisit
desitjant que sempre sia
símbol d'amor i alegria
entre tu i el teu marit”
Ara que ja els anys ens marquen
perquè els anys és el que fan
un brindis proposaria:
per tots salut i alegria
pau al mon, feina i amor.
Que l'exemple d'aquests avis
sigui com consell de savis
que
ens portin a un mon millor
PETONS D’OCELL
Dedicat a la roureda del Llover
Quan sentis que el roure canta
En passar per la drecera
es que gronxa un petit niu
on esperant el estiu
té la llar la cadernera
Fa molt temps que hi va niar
al redors d’una gran branca
i els pollets van fent son cant
mig amagats...tot guaitant
del arbre sa molsa blanca
Molsa que de fa molts anys
porta enganxada a l’esquena
com vestimenta de estiu
i d’hivern que amb el fret viu
li fa aguantar la serena
Amb ses fulles ha fet sostre
per sopluig dels ocellons
I ells en premi li han cantat
han saltat... i han emplenat
la soca amb els seus petons
Petons que arriben al cel
rebotint sobre la soca,
després al penya-segat
i a un núvol que enamorat
els rep ben mig de la boca
EL RIU I LA FONT
En memoria de Mercè Bayona
I el molinot de la Pruenca
Pel mig de les penyes
l’aigua regalima
de dalt de la font
i amb freda abraçada
s’hi entrega encantada
mig morta de son.
No ploris fonteta,
el torrent li diu,
jo no sóc la meta
del teu llarg camí.
pel mig de les branques
obriràs les tanques
del teu fred destí.
I el riu l’acarona
i xucla amb tendresa
el nèctar cantant:
Vine amb mi, no ploris
que perquè no moris
baixarem ballant.
Dona’m la ma nina
en senyal de pau.
Les mans foro es prenen
s’abracen i neden
fins caure al Gorg blau.
I en el curt viatge
fins un altre gorga
estenen un vel.
plora, riu, i els tira
petons des del cel.
ROSA DELS VENTS
Treball guardonat amb el Primer Premi
del Concurs Sant Jordi Banyoles a l'any 2005
ROSA DELS VENTS
Treball guardonat amb el Primer Premi
del Concurs Sant Jordi Banyoles a l'any 2005
El cel que estava tot blau
m’ha permès aquest diumenge
poder veure néixer el sol
aixecar-se i prendre el vol
fins que el cim golós se’l menja
Aixeco els ulls al nord i al meu cap venen
records d’allò que diuen
va passar.
Records que tinc gravats a la memòria.
Records que formen part de nostra història.
Records que és ben bonic de recordar.
Davant mateix , valent,
el turó s’alça.
Monti Calvari es diu i amb aquest nom
el recorda la gent i així el nomena
tot i rememorant la
gran ofrena
que a Déu feu el seu fill salvant tothom.
El vell castell joiós , avui en ruïnes
valent sembla que ens parla del passat
Ell fou del senyor d’Hostoles la gloria
donant nom a la vall i avui la història
amb el passar del temps quasi ha oblidat.
De Puig Alder més lluny veig la muntanya
que aixeca el cap de pedra amb molt treball.
Vigia fou anys ha, de nostre terra
amb el Traiter a baix, gitant desferra
i omplint de lava i foc tota la vall
Si miro l’horitzó cap a la dreta
el cingle del Julià canta a l’amor.
És lloc de sol, d’aglans i de mel dolça.
És lloc on els bolets, entre la molsa
treuen son
cap vermell a la tardor.
Com a teló de fons, dalt la muntanya
trencant amb ses tons grisos el cel blau,
de Rocacorba veig la bella imatge
com nau
que ja està a punt d’emprendre el
viatge
entre un
boscam d’alzines, llum i pau.
I quasi a un cop de roc i recollida
hi veig la vella casa del Llover.
Els roures centenaris fan estada
i amaguen en ses branques la niuada
guardant-la
de l’alt vol de l’esparver.
Molt sovint he
notat damunt ma cara
la pluja, el vent o el
sol de
bon matí
enyorant temps
passats quan hi baixaven
i sobre el verd del prat es dibuixaven
els set colors de
l’arc de Sant Martí
Mirant cap a mig jorn hi ha les muntanyes
on té el cau el conill i l’escurçó
on els vells
castanyers donen castanyes
on les vaques i bous
alcen les banyes
sobre els prats
brillants ja per la claror.
On els frets vents del
d’alzines, roures i
oms en mig dels rocs
sembla que donen vida al bell paisatge
com si del mar llunyà fossin l’oratge
pintant-hi blaus i
negres, verds i grocs.
El Far aixeca el cap de broma baixa
que lliga el gran rocam amb el gran bosc
i com resclosa gris que l’aigua vessa
inunda la gran vall, després travessa
el tall que forma el riu fins fer-lo fosc.
I quan
ja el brillant sol, està en el zenit
i els espadats
respiren dolça pau
les feres i grans roques es blanquegen,
banderes de colors ben alt flamegen
retallant la seva imatge en el cel blau
Sota
Coll de Condreu i en mig d’alzines
l’església
de Sant Pere treu el front.
Primera
església fou de la contrada
i
d’ella tan sol resta una teulada
que
en mig de les bardisses es confon.
El
trèmol, boix i arboç de la carena
ens
marquen el camí, i amb son ajut
se’ns
fa més suau i lleu la caminada
que
ens porta fins el lloc on té l’estada
Turons
i espadats de negres roques
ens
priven de gaudir d’un bon pedaç
del
que anomenen Suïssa Catalana
on
l’aigua del Fluvià neix i engalana
les
fèrtils terres de la Vall
d’en Bas.
I el Puigsacalm ferotge i les Olletes
i els alts del Pirineu tot just nevats
es
miren fent l’ullet i s’acaronen
com a germans de sang les mans ens donen
juntant la neu i els rius, els cims i els prats
TOSQUES, TOSQUETS
I TOSQUETES
En
el dinar de germanor dels cosins per part de mare
En Jan de l’aspi
i la Carme
són el tronc de
l’arbre gran
a qui
homenatge fem ara
a ella com una
gran mare,
a ell com un
home sant
Van contraure
matrimoni,
cinc noies van
batejar
Laura, Maria i
amb ella
tenir fills es
va acabar
Per fer la mitja
dotzena
en Miliu es van
afillar.
Si mengen set a
la casa
un de més no
serà massa,
ben segur varen
pensar
Passats els anys
les noietes
també van voler
fer el cau:
amb Joanet de ca
l’Arnau
L’Estrella amb
en Jep ferrer,
que nascut a
Tarragona
va traslladar-se
a Girona
cap allà l’any
vint-i-set
L’Angela la més
petita
amb en Salvi es va
casar
Tothom li deia
Maria
i treballant nit
i dia
els dos avis va
cuidar.
Una filla de la Pepa
nomenada Montserrat
amb Pepet Casot
marida.
Tots dos ja han
perdut la vida.
Els primers que
ens han deixat
Aquesta és doncs la primera
cosina del nostre clan.
Joanet
Arnau i
la Nita
Josep i Joan van criar
i quan la nena
buscaven
i per més que
s’hi miraven
l’Albert se’ls va
presentar.
De tosques ja en tenim quatre
cosins d’aquest nostre clan.
De la Laura i en Lluiset
en van néixer
tres germans;
dos noiets i una
noieta
Rosa es va dir la vaileta
i Jordi i Joan els més grans
Ja en tenim set dintre el cove
Set cosins del nostre clan
L’Estrella Serra
i Boada
casada amb en
Jep ferrer
a can Cadet
treballava
i en Jep era
sabater
Ja en tenim nou dintre el cove
Nou cosins del nostre clan
A Maria i
l’oncle Salvi
ell a can Tonedó
nat
els hi va néixer
una nena.
Montserrat se l’anomena
i l’única filla
ha estat
I amb aquesta, la darrera,
deu ja porten nostre escut
però aquí la cosa no para
perquè no hem sumat encara
els que de fora han vingut
Deu cosins que
en maridar-se,
si ho mirem amb
ets i uts,
han fet entrar a
casa nostra
deu nois i noies
de postra:
deu Tosques
sobrevinguts
I amb aquest
segon recompte
vint Tosques ja
tenim dins
però aquí no
para la suma
ja que creixen
com l’escuma
els nostres
fills de cosins
Mirant-ho un bon
xic per sobre
però amb detall
per no anar errat
en conto una
setantena.
Així doncs no es
perd la mena
ja que el nombre
ha augmentat
Gaudim doncs de
la vetllada
gaudim-la i
guardem record
perquè dels
Tosques la saga
vagi formant la
nissaga
ben impresa
dintre el cor
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada