EL RIU BRUGENT I EL SEU ENTORN

 Deia un pensador un xic atabalat que tothom hauria de fer tres coses per aconseguir un estat de realització complerta: tenir un fill, plantar un arbre i escriure un llibre. De fills, gràcies a Déu, en tinc tres que ens han donat sis nets; d’arbres n’he plantat ja cinc i, encara que el fred em va cremar el cirerer, figuera i llimoner, l’albercoquer, nesprer i sarments encara aixequen el cap a la vora de l’hort que, ja per residir definitivament a Girona, he deixat en mans d’en Joan del Molí d’Oliveres que en treu profit i me’l manté net i joiós.

El llibre va veure la llum a l’any 2005 després d’un embaràs de quasi tres anys. Tres anys d’enrevessats recorreguts del cap al paper, del paper a l’ordinador i de l’ordinador a d’impressora. Tres anys de correccions, canvis, consultes amb gent del lloc, desànims, “emprenyaments” i un constant... apa tornem-hi.

I així va néixer EL RIU BRUGENT I EL SEU ENTORN. Fruit d’un desig d’escriure, d’un repte amb el riu i tot el que l’envolta, de la necessitat de tornar a reviure aquells nostàlgics records que tantes vegades em van fer entristir i, fins i tot plorar, sobretot els primers dies fora del poble.

Fruit també de la curiositat per trobar-me amb llocs i coses que potser a la meva joventut m’havien passat desapercebudes; del desig de viure el riu amb tota la seva grandiositat, bellesa i poesia.

El llibre fa una descripció del riu Brugent en quant al seu nom, naixament i recorregut, recolzada en documents escrits i tradició oral.

Com si forméssim part del riu mateix, el llibre ens convida a acompanyar-lo des del gorg de la Mola fins el de Santa Margarida, gaudint del paisatge que l’envolta i fent parada a cada gorg. Una petita estrofa canta les característiques i excel·lències de cada lloc per on passa començant per un cant a la Cisterna del Castell d’Hostoles  just davant mateix de la gruta on diuen desembocava el passadís del castell, fins arribar al torrent de Rastell, fi del terme municipal.

En el llibre hi ha un plànol on estan dibuixats  els gorgs i saltants, amb una petita ressenya dels camins per anar-hi, ja sigui des del poble o carril bici. Aquest plànol es va editar separat del llibre per fer-lo més útil i còmode per la consulta.

Hi ha també una relació i fotografies de la fauna autòctona actual així com un merescut record i homenatge a aquells animalons que com el cranc de riu o la llúdriga ara ja no els podem trobar en cap raconada del riu.

La flora dels voltants del riu i bosc de ribera ocupa una bona part del llibre, pensat sobretot com material didàctic ja que la font d’on procedeix la informació mereix tota la confiança.

No es pot parlar de les Planes, Cogolls i les Encies sense parlar de bolets. L’Associació  Micològica de Girona em va donar permís per fer ús del seu arxiu fotogràfic on hi vaig trobar les espècies més corrents als nostres boscos. 

També de l’aprofitament fluvial, tant del riu Brugent com de la riera de Cogolls, se’n fa menció al llibre. Hi estan relacionats i catalogats els vells molins perduts i la transformació que aquests varen experimentar amb el pas dels anys fins a convertir-se alguns d’ells en centrals elèctriques que encara avui dia produeixen electricitat.

Un recorregut per Cogolls ens fa conèixer els més bonics racons del lloc transformats en poemes que podreu llegir en l’apartat OBRA LITERARIA. De Cogolls passem a les Encies on destaca el vell campanar de l’església que cada dia contemplava des del jardí de ca l’Arnau mentre treballava en el poema ROSA DELS VENTS que heu pogut llegir o podeu fer-ho a l’apartat OBRA LITERARIA EN VERS (Altres poemes)

Menció especial cal fer de la part final del llibre que podreu llegir tot seguit. Aquesta s’anomena VIURE A PAGES i està escrit amb la sola pretensió de que els que ho llegeixin hi trobin alguna cosa, situació, descripció o personatge que d’alguna manera els hi porti records quasi oblidats.

Està escrit en catorze petits capítols però suficients per descriure la casa, els seus racons i tot l’entorn de la mateixa. És com si visitéssim una exposició on hi ha catorze quadres que el guia del museu ens descriu en un llenguatge molt planer però ple d’adjectius i substantius típics de la parla garrotxina.