GORGS I GORGUES DEL RIU BRUGENT

             

Cada gorg i gorga del riu Brugent és diferent dels altres i té la seva propia personalitat, forma i característiques, així com la seva forma poètica, cadència i embruix del lloc on està ubicada.

Podeu  llegir:

Gorg de la llaura

Gorg de la pedrera d'en Biel

Gorg de la Plana

Gorg tifell

Gorg dels homes

Gorga de can Minguet

Gorg de Lion

Gorg d'en Trui

Gorg de can Poeti

Gorg de la fàbrica vella

Gorg de santa Margarida

Saltant del portugués
El rabeig

Saltant del Fontanil

Gorga de sant Pelegrí

Pas de la Clota

Gorg del molí dels Murris

Paratge de Vilamala

Mort de la riera

 

GORG DE LA LLAURA 

Com un mirall transparentes 

del castell les formes blanques 

i assedegats es remullen 

els joncs i l’aigua recullen 

els vells verns blincant les branques 

PEDRERA D’EN BIEL

El teu salt pot comparar-se 

amb cua d’un blanc cavall 

que en caure fa trencadissa 

de la molsa, la bardissa 

i el blau color del mirall 

GORG DE LA PLANA

Les aigües hi fan camí 

tot baixant per la solana, 

les blanques roques saltant 

del frondós rec del Duràn 

i del canal de la Plana 

GORG TIFELL 

Voltat d’arbres, sol i ombra 

ets dels gorgs potser el més brau 

Molts temps ha fores estada 

dels nostres jocs de mainada 

saltant sobre el teu cor blau 

EL GORG DELS HOMES

Amb gran il·lusió esperàvem 

l’arribada de l’estiu 

veient com es dibuixava 

el reflexa que baixava 

de l’ermita fins el riu 

GORGA DE CAN MINGUET 

De la truita, el cranc i el barb 

el teu rabeig era estada. 

Moltes hores hi he passat 

amb la canya preparat 

per fer la bona pescada 

GORG DE LION 

Era la nostra piscina 

-ja parlo de molts...molts anys- 

Llargues hores hi passàvem, 

i de l’aigua disfrutàvem 

amb tots els nostres companys 

GORG D’EN TRUI 

Al racó de la riera 

un petit gorguet hi havia 

que amb brau remor saludava 

al tren petit quan passava 

xerricant sobre la via. 

GORGA DE CAN POETI 

Resguardat per altes roques 

de basalt, el gorg sorgí 

i l’espadat fa botzina 

retrunyint cants de farina 

i de rodes de molí. 

GORG DE LA FABRICA VELLA 

Entre roques emmurriada 

com si fos d’un altre mon 

l’aigua va saltironant 

i en el mirall reflectant 

la blanca arcada del pont 

GORG DE SANTA MARGARITA 

Amb una trista tonada 

l’aigua canta en rodolar 

pel penya-segat i crida: 

t’entrego la meva vida, 

i amb tu i aquí vull restar 

I oblidant-me de les penes 

que més amunt he trobat 

en el gorg d’escuma blanca 

amago sota una branca 

les angunies del passat. 

SALT DEL PORTUGUES 

Salt del Portugués et diuen 

i d’Aiguaneix ets la branca. 

L’aigua que la roca espolsa 

rebotint sobre la molsa 

fa núvols d’escuma blanca. 

EL RABEIG 

De les aigües transparentes 

la natura ha fet paisatge 

i amb una suau pinzellada 

pinta un blanc com de rosada 

formant un rabeig salvatge 

SALTANT DEL FONTANIL 

A la balma deixa el rastre 

pintant de groc el paisatge. 

Después la gorga acarona 

i un bonic càntic li entona 

preparant el seu viatge. 

GORGA DE SANT PELEGRI 

Les netes aigües reflexen 

la imatge del vell moli. 

Serpentejant baixen blaves 

i més tard es tornen braves 

pels destorbs del seu camí 

PAS DE LA CLOTA 

En les aigües s’emmirallen 

els voltants de la riera, 

i deixant-la-hi llur emprenta 

olors de farigola i menta 

s’escampen per la ribera 

GORGA DEL MOLI DELS MURRIS

Quan les aigües es congelen 

pels bufets del fret hivern 

el corrent es torna enrere 

i espera la primavera 

sota l’ombra del vell vern 

PARATGE DE VILAMALA 

Aigua fresca que es desploma 

sens mirar per res enrere 

i més avall amansida 

sembla trencar-li la vida 

els vells troncs d’una passera 

MORT DE LA RIERA 

Amb els braços amanyagues 

els rocs en anar passant 

i recobrint-los de molsa 

vida els dons, vida tan dolça 

que sens parar van cantant: 

Salta encisera 

ves fent drecera 

sense desdir. 

T’escuma neta 

marca la meta 

del teu destí