PETITS POEMES A GRANS COSES
La meva obra literària en
vers no és molt extensa ni metòdica. És
simplement l’adaptació sobre el paper de tot allò que em ve al pensament en
contemplar en algun moment determinat quelcom que d’alguna manera m’agrada, em
captiva o simplement em fa gràcia.
Aquesta primera part està
dedicada a arbres o flors del votants de la casa pairal a les Planes.
Podreu llegir:
El grèvol
El roure de la Xuriguera
El til.ler de la font de l'Àngel
El perer
El pi de casa
La pomera
La cirera d'arboç
La magnòlia
l'abet
El cirerer florit
l'arbre de la PlaçaNova
EL GRÈVOL
Arbre d’espinuda fulla
que del bosc ets el senyor
El teu fruit vermell ens diu
que ja s’ha acabat l’estiu
i s’acosta la tardor.
Les teves fulles reflexen
la llum quan s’aixeca el sol
i les cireres vermelles
semblen pomells de roselles
que volen emprendre el vol
EL ROURE DE LA XURIGUERA
A sota els cingles del Far
les branques miren enlaire.
Del blanc tudó ets aixopluc
de la garsa, el gaig i el duc
i també del rapinyaire.
Creixen sota la teva ombra
els escarlets com roselles
Catifa multicolor
que es barreja amb la verdor
on pasturen les ovelles
EL TIL.LER DE LA FONT DE L’ANGEL
Una pregunta et vull fer
sense que ningú s’espanti
a la teva ombra sentats
hi ha hagut més enamorats
o gent per omplir el canti?
EL PERER
Els seus fruits al vent es mouen
en un balanceig incert.
Esperant la recollida
sembla que li donen vida
les fulles de color verd
EL PI DE CASA
Bona ombra ens dona a l’estiu,
guardant-nos de la calor
i a l’hivern quan bufa el nord
obre el seu brancatge fort
per donar-nos escalfor
Blinca les branques al terra
per guardar-nos dels forts freds,
i amb les ales ens sopluja
tal com fa quan ve la pluja
la lloca amb els seus pollets
LA POMERA
“Deu pometes té el pomer”
diu la canço popular
De petit me la mirava
i la ma al cel aixecava
per la més bona agafar
LA CIRERA D’ARBOÇ
Quan el gegant Gerión
vessà la sang damunt teu,
de roig tenyí les cireres
que ara miren rialleres
el verd que hi ha al voltant seu
LA MAGNOLIA
Les flors són com blancs coloms
encerclats en un mirall.
No gosen aixecar el vol
i agafen els raigs del sol
convertint-los en vitrall
L’ABET
Petit arbre de Nadal
que varem plantar al jardí
Les teves branques bellugues
i amb el vent fan pampallugues
les pinyes a dalt del pi
EL CIRERER FLORIT
“Quan el cirerer es florit
la mainada ja el festeja
quan el cirerer és florit
sembla un vel d’argent polit”
Com millor es pot expressar
la impressió que l’arbre ens dona
Es impossible trobar
de l’arbre millor parlar
com ho feu Mercé Bayona
L’ARBRE DE LA PLAÇA NOVA
En un racó de la plaça
hi ha un arbre verd i frondós.
No és cap roure ni noguera,
ni pi, ni faig, ni figuera.
És l’arbre del “si no fos”
Arbre d’espinuda fulla
que del bosc ets el senyor
El teu fruit vermell ens diu
que ja s’ha acabat l’estiu
i s’acosta la tardor.
Les teves fulles reflexen
la llum quan s’aixeca el sol
i les cireres vermelles
semblen pomells de roselles
que volen emprendre el vol
EL ROURE DE LA XURIGUERA
A sota els cingles del Far
les branques miren enlaire.
Del blanc tudó ets aixopluc
de la garsa, el gaig i el duc
i també del rapinyaire.
Creixen sota la teva ombra
els escarlets com roselles
Catifa multicolor
que es barreja amb la verdor
on pasturen les ovelles
EL TIL.LER DE LA FONT DE L’ANGEL
Una pregunta et vull fer
sense que ningú s’espanti
a la teva ombra sentats
hi ha hagut més enamorats
o gent per omplir el canti?
EL PERER
Els seus fruits al vent es mouen
en un balanceig incert.
Esperant la recollida
sembla que li donen vida
les fulles de color verd
EL PI DE CASA
Bona ombra ens dona a l’estiu,
guardant-nos de la calor
i a l’hivern quan bufa el nord
obre el seu brancatge fort
per donar-nos escalfor
Blinca les branques al terra
per guardar-nos dels forts freds,
i amb les ales ens sopluja
tal com fa quan ve la pluja
la lloca amb els seus pollets
LA POMERA
“Deu pometes té el pomer”
diu la canço popular
De petit me la mirava
i la ma al cel aixecava
per la més bona agafar
LA CIRERA D’ARBOÇ
Quan el gegant Gerión
vessà la sang damunt teu,
de roig tenyí les cireres
que ara miren rialleres
el verd que hi ha al voltant seu
LA MAGNOLIA
Les flors són com blancs coloms
encerclats en un mirall.
No gosen aixecar el vol
i agafen els raigs del sol
convertint-los en vitrall
L’ABET
Petit arbre de Nadal
que varem plantar al jardí
Les teves branques bellugues
i amb el vent fan pampallugues
les pinyes a dalt del pi
EL CIRERER FLORIT
“Quan el cirerer es florit
la mainada ja el festeja
quan el cirerer és florit
sembla un vel d’argent polit”
Com millor es pot expressar
la impressió que l’arbre ens dona
Es impossible trobar
de l’arbre millor parlar
com ho feu Mercé Bayona
L’ARBRE DE LA PLAÇA NOVA
En un racó de la plaça
hi ha un arbre verd i frondós.
No és cap roure ni noguera,
ni pi, ni faig, ni figuera.
És l’arbre del “si no fos”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada